Acció Moral - Crítica a l'argument de D.Davidson

Un cop entesa la base que condueix a la construcció de l'argument de Davidson cal analitzar-lo per tal de demostrar que no sempre funciona.

L'objectiu de Davidson és explicar les accions intencionals ( tota acció ho és encara que provoqui resultats no intencionats ) i per fer-ho no és suficient fer referència només a l'agent que ha provocat l'acció sinó que sempre que algú fa una acció és per una raó, anomenada raó primària, que és pot caracteritzar com : Una pro-actitud envers les accions d'un cert tipus i unes creences en les quals es considera l'acció com a pertanyent a un tipus d'acció determinada. Donar la raó del per què l'agent ha fet una acció és dir quina és la seva pro-actitud o la seva creença. Tota acció intencional és producte d'una raó i encara que es digui que no hi ha cap raó, almenys hi ha una voluntat (pro-actitud) de fer-ho, i això ja és una raó primària.
Davidson parteix d'una interpretació intensional de l'acció segons la qual pot haver-hi varies raons per explicar el que s'ha fet i només algunes ser més rellevants( depèn de la raó primària ) per entendre l'acció.

Per pro-actitud s'ha d'entendre el que correspon als desigs, volers, intencions, impulsos... I la seva expressió seria per exemple : - Vaig tenir l'ocurrència de fer ...;- Volia fer ... ;- Sempre m'ha agradat fer...
Aleshores si apliquem aquesta pro-actitud al seu argument, és poden tenir moltes pro-actituds i només una ser l'explicació concreta, la causa ( la raó primària ) de l'acció en un moment determinat.
Per explicar el seu argument Davidson posa el següent exemple : "Si jo premo l'interruptor i la raó és perquè volia obrir el llum. Aquesta raó dona una informació que l'acció era intencional i exclou altres pro-actituds com el deure i l'obligació ".

Però podria no haver volgut obrir el llum ? Sembla que l'argument comença a fallar. En aquest cas la distinció entre tenir unes raons i actuar mogut per una raó sembla inexistent. No es podria no tenir la voluntat , la intenció d'obrir el llum i no prémer l'interruptor. Una cosa implica l'altra.

Anem a comprovar quin és l'error del plantejament de Davidson posant uns altres exemples d'accions :

Primera : X va prémer la lletra " h " del teclat perquè volia escriure "hora"

Segona: X va anar al Mc Donalds perquè va tenir el desig de menjar.

En el segon cas X podria no tenir el desig de menjar o tenir-lo i anar a un altre lloc o bé, també anar-hi per una altra raó, però en el primer cas podria no voler-ho ? Un altre cop ens trobem davant del mateix error.

Què és el que no funciona ?

sembla ser que Davidson confon el sentit de voler genèric amb un voler mínim, en aquest últim sentit el voler ha de ser cancel·lat si no es compleix l'acció .

Aquesta confusió de Davidson es pot explicar mitjançant la teoria de Wittgenstein sobre la conducta expressiva, segons aquesta teoria hi ha fragments de conducta que fixen el seu desenvolupament futur.
Per exemple : "El nen camina cap a una direcció determinada perquè vol agafar la pilota" ; en aquest cas bàsic d'atribució de conducta el voler coincideix amb el sentit mínim, sinó no diríem que va cap a una direcció determinada perquè vol X, diríem una altra cosa . En aquest cas podem dir que l'argument de Davidson no funciona perquè el fet de voler ens dona una explicació, una raó del perquè es realitza l'acció, i no pot haver-n'hi cap altra.

El mateix succeeix amb un altre exemple :" X va girar a l'esquerra perquè volia anar a K" en aquest cas, també, el voler s'ha d'entendre en un sentit mínim, com a intenció. Tot i que s'estableix una relació causal aquesta es podria interpretar com fa Anscombe com a simple disposició i no com a causa.

El que hem de tenir en compte és que voler i raó poden tenir diferents sentits :

- Hi ha un sentit en el qual voler i raó són diferents : el voler no és la raó necessària per la qual es fa l'acció. Aquest sentit coincidiria amb el primer exemple que hem exposat anteriorment.

- hi ha un altre sentit en el qual un implica l'altre : "X va a l'estació perquè volia comprar un bitllet". La raó per la qual va a l'estació és perquè volia comprar un bitllet i la seva intenció o voler és el mateix . El voler és causalment efectiu, en el sentit de ser condició suficient però no necessària.
El problema és que quan s'indica la intenció no s'explica com s'ha format l'acció. En aquests casos el que s'indica és la manera en què es fa l'acció però pot haver-hi una altra explicació i no ser precisament l'última.

Una característica de l'acció intencional és que hi ha diferents nivells d'intenció i alguna intenció pot ser la última o no. Aleshores es pot donar el cas d'encadenament d'intencions. X va a l'estació perquè volia comprar un bitllet

perquè volia anar a B

perquè volia veure un amic

perquè tenia el desig...

Aquesta última no té perquè ser la intenció final necessàriament tal i com explicava D.Hume segons el qual el desig és el fonament últim de les accions. Ens trobem davant d'una altra confusió ja que quan donem el perquè final o motiu també s'està explicant el perquè causal.

La qüestió és : Per què X fa A ?

- Voler = intenció. Causalment efectiu

- Desig / intenció . El desig proporciona informació sobre la intenció fixada, però no és igual a la intenció.
Aleshores el problema és com es pot atribuir a un agent una tendència a actuar que sigui casualment efectiva ?