Acció Moral - Explicació de l'acció intencional contemporània

La teoria de l'acció intencional contemporània parteix en bona part de la paradoxa kantiana sobre la teoria de la motivació moral. Als anys 60, G.E.M. Anscombe, A.Kenny i A.I.Melden critiquen la posició causal de D.Hume sobre l'acció ( el qual estableix una connexió lògica entre causa i efecte) distingint entre raons ( desig, intenció, disposició... ) i causes. D'aquesta manera, explicar una acció, dir per quins motius s'ha produït, és possible coneixent les raons que l'han provocat.

Però, D. Davidson en el seu article Accions, raons i causes ( 1963 ) va criticar aquesta posició, perquè si l'acció s'explica a través de raons, això no vol dir que totes les raons que pugui haver-hi per dur a terme l'acció siguin la causa de l'acció. Segons Davidson hi ha moltes raons que expliquen una acció però només una és la causa concreta de l'acció, perquè si el que es vol és explicar l'acció s'ha de dir quina és la raó que la provoca.

D. Davidson estableix una diferència entre tenir una o més raons primàries i actuar o ser mogut perquè es té una raó, que és la causa de l'acció. Però, aquest argument, com s'intentarà demostrar, no sempre funciona.

Com podem entreveure es parteix de la hipòtesi de que hi ha una explicació (entesa com a raó, causa) de tota acció intencional. Però, sempre és manifesta la raó que condueix a la intenció de l'agent en realitzar una acció ? Es pot tenir una raó molt clara de l'acció a dur a terme, amb una intenció molt definida i no fer-la ? o a l'inrevés què succeeix amb aquelles accions en les quals un sap amb quines intencions les fa però no sap per quines raons en concret ?

Suposo què és per aquestes qüestions que D. Davidson parla de raons primàries, que serien aquelles raons mínimes que provoquen l'acció, o que, si més no, estarien en el seu darrerafons. Les raons primàries estan formades per la suma d'Actituds més Creences. Per exemple :"X va anar a la botiga (Actitud) a comprar aigua perquè creia (Creença) que allà trobaria el que buscava ".

En aquest punt la teoria anticausalista d'Anscombe no hi estaria d'acord perquè les creences no poden ser causes ja que no són esdeveniments. En canvi, per Hume serien imatges en la ment com a productes d'una sensació prèvia i com a tals es podrien considerar esdeveniments. Per G.Ryle i L.Wittgenstein no són imatges sinó estats disposicionals provocats per coneixements previs.

Per la seva part Davidson considera que les creences quan són adquirides per un agent són esdeveniments i per tant poden esdevenir causes.

Hem de tenir en compte, per tal d'entendre aquesta posició, que Davidson és materialista i entén els processos mentals com a esdeveniments. Per aquest motiu s'estableix una connexió no-empírica (lingüística en aquest cas) entre desig (creences) i acció, que depèn de la descripció de la relació entre causa i efecte.

Tota explicació depèn de la descripció de la causa la qual connecta amb l'efecte, però això no vol dir que hi hagi unes lleis que connecten necessàriament causes i efectes. A més Davidson canvia la relació entre A (causa) - B (efecte ) que segons Hume s'establia per creença o costum a partir d'unes propietats o tipus, pel concepte de causa aplicada no a propietats concretes sinó a particulars. El fet de fer servir el concepte de causa no implica, però, que s'hagin d'establir generalitzacions, lleis... perquè encara que una acció B s'hagi produït per una causa A això no permet generalitzar i dir que sempre que es produeixi B serà per la causa A sinó que poden haver-hi altres causes. Dit d'altra manera, el fet de que una acció s'expliqui per una raó concreta, no implica que aquesta raó expliqui sempre la mateixa acció, sinó que poden haver-hi altres raons que permetin explicar l'acció. Aquest és l'argument inicial que hem vist que proposa Davidson.