K.R. Popper - Introducció: Característiques generals

Esperit crític: perquè encara no hem trobat la teoria vertadera del món, i si la trobàvem no sabríem amb seguretat que l'havíem trobada. La ignorància és una condició ineludible de la nostra naturalesa humana.

No escèptic: Cal anar avançant en el coneixement, encara que sigui a través d'equivocacions i errors, perquè són aquests els que mouen el progrés del coneixement ("Aprenem dels nostres errors").Cal deixar de pensar que el fi últim del coneixement és la veritat. El més important, no és la veritat, sinó el procediment i mètode emprat en el coneixement.

Teories científiques provisionals: No tenim evidències ni seguretats. Les teories científiques han de considerar-se com a hipòtesis o conjectures que poden ser refutades, falsades. Les teories són provisionalment vàlides.

Fonts del coneixement: Són fonts d'ignorància i no n'hi ha cap que tingui autoritat. No ens podem fiar ni de l'observació (impressions de la percepció : Hume) ni de la raó (idees innates: Descartes), perquè ambdues són humanes i participen de les limitacions de la nostra condició.

Criteris : No tenim cap criteri de veritat sinó de falsedat. La claredat i la distinció no són criteris de veritat, però la confusió i la foscor poden indicar l'error.

La lògica de la investigació científica : En aquest llibre, es preocupa per l'anàlisi lògica de les proposicions científiques, a fi de determinar què és ciència i què no ho és. ->Intent de solució: Al problema de la inducció plantejat per Hume i el problema de demarcació del Neopositivisme (També era el problema de Kant). Aquests són els problemes fonamentals del coneixement, segons Popper.