K.R. Popper - Vocabulari

Ciència: Forma de saber que, al llarg de la història, ha estat entesa de formes diferents. Segons el neopositivisme, la ciència està formada per totes les proposicions que són verificables i és la única forma de coneixement significatiu. Popper només entén com a científiques, pel seu criteri de demarcació (v.), aquelles proposicions que són falsables(v.), i per tant, hi ha una sola classe de ciència, l'empírica.

Contrastació: Posada a prova d'una teoria. Aquesta contrastació és empírica quan es compara la teoria amb l'experiència per veure si entra en contradicció (v. falsació) o no amb ella (v. corroboració).

Corroboració: (Terme popperià) Una teoria es considera corroborada quan ha superat totes les proves a què ha estat sotmesa, és a dir, no s´ha trobat cap esdeveniment (fet general) que la contradigui. Es considera tant més corroborada com més proves hagi superat i, sobretot, com és rigoroses hagin estat aquestes. La corroboració mai és definitiva.

Criteri: del verb grec Krinein ("separar"). Es un principi o una norma que ens permet distingir diverses coses o parts d'una mateixa cosa.

---

de Verificació : aquell que ens permet distingir les proposicions vertaderes de les que no ho són. Pels neopositivistes el criteri de verificació de les proposicions analítiques (formals), les de les ciències formals són els mètodes lògics com les taules de veritat, i el de les sintètiques (protocol·làries) , les de les ciències empíriques és l'observació sensible. Pels neopositivistes és també un criteri de significació : permet distingir entre els enunciats que tenen sentit i els que no en tenen.

---

de Falsació: per Popper no hi ha criteri de verificació ja que cap enunciat pròpiament científic és verificable.

---

de Demarcació: és aquell que ens permet distingir entre les proposicions científiques de les que no ho són.
Enunciat o proposició: oració de la qual es pot dir si és vertadera o falsa. Popper anomena a aquells enunciats singulars o empírics que serveixen per contrastar teories, enunciats bàsics.

Estratagema convencionalista : consisteix en defugir de la falsació d'una teoria invalidant els seus arguments mitjançant subterfugis com poden ser fent Hipòtesis ad hoc (v.)

Falsabilitat: la possibilitat que té un enunciat de ser contradit per un o més enunciats bàsics.

Falsació: es produeix la falsació d'un enunciat quan es troba un enunciat bàsic vertader (el seu falsador) que el contradiu. La falsació, al contrari de la corroboració, és definitiva mentre no es contradigui el falsador.

Falsador potencial: aquell enunciat singular empíric que contradiu una teoria o llei. Per exemple: l'enunciat " dos maons de diferent pes deixats caure des del campanar arriben a terra al mateix temps" és un falsador potencial de la teoria aristotèlica segons la qual la velocitat de caiguda dels cossos es proporcional al seu pes. Si es contrasta en l'experiència el falsador potencial, s'ha de donar la teoria per falsada.

Hipòtesi ad hoc: explicació elaborada per tal de justificar el fet que no passi allò previst per una teoria. Amb aquesta explicació addicional es pretén salvar la teoria.