K.R. Popper - El problema de demarcació i la teoria de la falsació

A) Crítica a la verificació com a criteri de demarcació:

Així, doncs, com hem vist, si l'inductivisme no té suficient justificació lògica, els enunciats singulars tampoc podran ésser suficientment verificats per l'experiència. La verificació (o justificació), per tant, no serveix (en contra del que creien els neopositivistes) com a criteri de demarcació, que ens indiqui quins enunciats són científics i quins no. Lògicament no és possible la inferència causal, aplicada a la predicció científica, a partir de la verificació dels enunciats, perquè condueix a la "fal·làcia de l'afirmació del conseqüent":

"Serà lògicament inadmissible, doncs, la inferència de teories a partir d'enunciats singulars que estiguin "verificats per l'experiència" (sigui el que sigui el significat d'això). Per tant les teories no són mai verificables empíricament. Si volem evitar l'error positivista d'eliminar, amb el nostre criteri de demarcació, els sistemes teòrics de la ciència natural, hem de triar un criteri que ens permeti d'admetre, al terreny de la ciència empírica, fins i tot aquells enunciats que no es poden verificar."
La lògica de la investigació científica Cap.1

B) La Falsació:

Aleshores, com es pot saber si una teoria és veritat, si és científica? A través de la verificació (Neopositivistes)? Com podem saber si una teoria es refereix a l'experiència?
La Resposta de Popper és: La falsació.

---

" És cert, però, que només reconeixeré un sistema com a empíric o científic si és susceptible de contrastació per l'experiència. Aquestes consideracions impliquen que no és la verificabilitat sinó la falsabilitat d'un sistema la que cal prendre com a criteri de demarcació. Dit d'altra manera: no exigiré pas que un sistema científic es pugui seleccionar, una vegada per sempre, en un sentit positiu, però sí que requeriré que tingui una forma lògica tal, que se'l pugui seleccionar, per mitjà de contrastacions empíriques, en un sentit negatiu: ha d'ésser possible de refutar un sistema científic empíric per l'experiència.
(Així, l'enunciat "Plourà demà aquí o no plourà" no es considerarà com a empíric per la senzilla raó que no es pot refutar; en canvi, l'enunciat "Plourà demà aquí" sí que es considerarà com a empíric.)
La lògica de la investigació científica Cap.1

---

Si bé l'experiència no pot verificar o justificar els enunciats universals, si que pot fer una altra cosa, els pot falsar (o refutar), ja que n'hi ha prou en que es trobi un sol cas en que no es compleixi, perquè l'enunciat universal resulti fals. La falsabilitiat ( o la possibilitat de que l'experiència pugui demostrar que un enunciat universal és fals) constitueix doncs, el criteri de demarcació que fa que un enunciat sigui científic. Cal tenir present, però, que no és un criteri de significació : no diu que només tinguin significat els enunciats que siguin falsables. Les teories no falsables ( ex : teoria de l'inconscient de Freud, Metafísica, Astrologia...) poden tenir sentit, però no són científiques.

Un enunciat és falsable només si determina un conjunt de fets que el poden falsar (falsadors potencials). La falsació d'un enunciat està lògicament justificada, ja que no és basa en una inferència causal inductiva ( com en el cas de la verificació) sinó en una inferència deductiva que segueix la regla del Modus tollens: X -> Y, no Y, -> no X
Ex: Si alguns cignes són blancs, llavors tots els cignes són blancs. No tots els cignes són blancs. Conclusió: Alguns cignes no són blancs.

Per tant, les teories científiques (com que no són verificables), són pures hipòtesis provisionals o conjectures, que es formulen per tal de resoldre algun problema, i que seguidament són contrastades per l'experiència per tal d'intentar falsar-les.
El coneixement s'ha de considerar provisional. En cap moment podem provar que el que "coneixem" és vertader, ja que sempre és possible que es descobreixi la seva falsedat.