Amb el model actual de formació ofimàtica, impera una llei no escrita que estableix la següent equivalència:
Ofimàtica = Microsoft Office
Quan algú s'interessa pel motiu perquè això sigui d'aquesta manera les respostes habituals són:
- "És el que coneix tothom"
- "No hi ha altra cosa"
- "És el que demanden les empreses"
Darrera d'aquests arguments tan febles, s'escamotegen les veritables preguntes que ens hauríem de fer:
- És Microsoft Office la millor opció didàctica que es pot donar als alumnes en termes de llibertat, economia i legalitat?
- És Microsoft Office la opció més "rentable" per als Organismes que promouen i subvencionen la formació ofimàtica?
- Existeixen altres opcions?
En un intent de donar una resposta clara i argumentada a aquestes preguntes, començarem per veure quins problemes planteja la situació actual.
3.1. Enfocament didàctic erroni
Amb el model actual estem privilegiant la formació d'especialistes en una eina concreta d'un fabricant concret. Més o menys com si en un curs de pintura, s'ensenyés a pintar amb una marca determinada de pinzells i de pintura, en comptes d'especificar quins requeriments hauria de complir un bon pinzell, i quines característiques té una bona pintura.
Això mateix és el que estem fent nosaltres amb la formació ofimàtica, on ens dediquem a explicar detalls d'ús del Word, quan hauríem d'especificar conceptes genèrics d'un processador de textos, mostrant després com implementa això tal o tal altre programa.
Si això ho arribéssim a fer així, ja no tindria sentit tractar d'utilitzar l'eina amb més usuaris del món. Allò raonable seria usar l'eina amb més avantatges docents. Si la formació s'imparteix de forma adient, i l'alumne aprèn realment l'ús genèric d'un tipus d'eines, li serà ben fàcil i ràpid adaptar-se a un programa qualsevol d'aquesta categoria.