OpenOffice.org entra dins del conjunt de programes denominats "programari lliure".
El terme "programari lliure" (free software en anglès) es refereix a la llibertat dels usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, modificar i millorar el programari. Amb més precisió, es refereix a quatre llibertats fonamentals pels usuaris de programari:
a)
Llibertat per executar el programa amb qualsevol propòsit
b)
Llibertat per estudiar com funciona el programa i adaptar-ho a les seves necessitats. L'accés al codi font és una precondició per això.
c)
Llibertat de distribuir còpies de manera que es pugui ajudar als altres
d)
Llibertat de modificar el programa, i publicar les millores al públic de tal manera que tota la comunitat se'n beneficia. L'accés al codi font és una precondició per això.
No ens estenem en més explicacions. Qualsevol interessat en el tema trobarà tota mena d'informació relativa al què és i al què no és el programari lliure, altrament denominat Codi Obert (Open Source), a la
seu a Internet de la FSF (Free Software Foundation) i el projecte GNU. En l'annex "Categories de programari lliure i no lliure" també trobareu un quadre sintètic de les diferents llicències que es poden aplicar al programari.
L'OpenOffice.org entra dins d'aquesta categoria, des que l'any 2000, Sun Microsystems va publicar el codi del programa StarOffice i va donar impuls a la formació del projecte OpenOffice.org. Des d'aleshores, hi ha dos productes ben similars:
OpenOffice.org: programari lliure, desenvolupat per la comunitat
StarOffice: idèntic a l'OpenOffice.org, més alguns afegits que no es poden incloure per tractar-se de programes de codi propietari (la base de dades Adabas, gran nombre de plantilles, clip arts,....)
Més endavant ampliarem la informació sobre l'OpenOffice.org
3.2. Alternatives ofimàtiques dins del programari propietari
El
Microsoft Office no és la única suite ofimàtica propietària existent al mercat, però sí la més estesa. També n'hi han d'altres, dels quals indiquem preu i preu d'actualització, sense incloure imposts:
|| Producte || Preu producte || Preu actualitzaciò ||
|| Microsoft Office 2003 Std || 609,99 € || 347,99 € ||
||
Corel WordPerfect Office || 346,00 € || 172,00 € ||
||
Lotus SmartSuite || 226,10 € || 170,05 € ||
||
Sun StarOffice || 75,95 € || N/D ||
Amb aquests preus, i sense sortir del programari propietari, no s'acaba d'entendre que pràcticament tota la formació ofimàtica s'estigui impartint en productes de Microsoft.
Ja que, en teoria, vivim en un entorn de lliure mercat, resulta estrany que aquests productes, de prestigiosos fabricants, i amb marques molt consolidades al mercat, tinguin una presència quasi nul·la en la formació subvencionada. Tindrà quelcom a veure amb les "pràctiques comercials" de Microsoft que tants problemes legals li han ocasionat als EE.UU. i a Europa?
Menció especial hem de fer de l'StarOffice de Sun, el qual, com hem comentat a l'apartat anterior és idèntic a l'OpenOffice.org, més afegits propietaris.
3.3. Alternatives ofimàtiques dins el programari lliure
Hem vist que, dins del model de programari propietari existeixen alternatives econòmiques i de qualitat per impartir la formació ofimàtica.
Però el propòsit d'aquest informe és mostrar la superioritat del programari lliure, i específicament de l'OpenOffice.org, per aquest tipus de formació. Anem, doncs, a examinar les alternatives de les que disposem en aquest entorn. Bàsicament ens trobem amb tres aplicacions que incorporen el conjunt d'eines ofimàtiques precises:
KOffice
KOffice és una suite ofimàtica integrada, dissenyada per l'entorn d'escriptori KDE, que consisteix en diverses aplicacions. Basat en el seu model de components KParts, Koffice ofereix un munt d'interoperativitat entre els seus components.
Koffice suporta exclusivament el sistema operatiu Linux, però hi ha un projecte per portar tot l'escriptori KDE i les seves aplicacions a Windows, mitjançant CygWin (inexacta i breument: una plataforma per emular sistemes Linux sota un entorn Windows)
Gnome Office
GNOME Office is un meta-projecte, amb la missió de coordinar les aplicacions de productivitat per l'escriptori Gnome. El que es pretén és produir una suite ofimàtica formada exclusivament per programari lliure. També el seu model de components Bonobo, permet una interoperativitat molt elevada entre les diferents aplicacions que el componen.
A l'igual que Koffice, Gnome Office funciona exclusivament sota el sistema operatiu Linux, amb alguna excepció: alguns dels seus components estan disponibles a Windows: el processador de textos Abiword [http://www.abisource.com] i el programa de creació i retoc d'imatges Gimp [http://www.gimp.org]. Ambdós poden descarregar-se en català a la web de Softcatalà:
Abiword
Gimp
OpenOffice.org
OpenOffice.org és una suite ofimàtica multiplataforma que inclou un processador de textos, un full de càlcul, un editor de presentacions i un programa de dibuix vectorial amb les característiques similars d'altres paquets de productivitat d'oficina.
Està disponible pels sistemes operatius Linux, Windows i Solaris.
Tambè el podeu trobar a
:
OpenOffice.org té les seves arrels a l'StarOffice, una suite d'oficina que des de mitjans dels vuitanta es desenvolupava a Alemanya, de la qual Sun Microsystems va comprar els seus drets l'any 1999. La versió 5.2 de StarOffice va publicar-se el juny del 2000, i la versió 6.0 sortí al maig del 2002.
El més extraordinari del desenvolupament de l'StarOffice 6.0 és que és produeix majoritàriament en el context del projecte de Codi Obert de OpenOffice.org. A efectes de possibilitar el seu desenvolupament, Sun va fer públic el codi font de la majoria dels mòduls d'StarOffice (excepte per alguns mòduls de proveïdors externs, que no han entrat al projecte) i va establir el projecte OpenOffice.org. Això no significa que Sun deixi exclusivament en mans de voluntaris el desenvolupament futur del projecte: gran part de la feina encara es porta a terme per desenvolupadors de Sun, qui també s'encarrega dels costos operacionals del projecte OpenOffice.org.
Fins aquí ja es pot intuir, al menys d'una forma genèrica, que l'adopció d'una suite ofimàtica basada en programari lliure, i especialment l'OpenOffice.org, serà la decisió més adient per impartir la formació ofimàtica. Fa falta examinar aquesta pressuposició amb més detall i ho fem seguidament.
